Avui vull compartir amb vosaltres una qüestió sobre l’organització social dins la cosmovisió hindú que em sembla molt interessant: són les etapes vitals de la vida dels Brahmans.
Tenir en compte aquestes etapes vitals al llarg de la nostra vida ens fa conscients del pas del temps i ens connecta amb cada moment d’una forma autèntica. Respectant cada dia, mes i any i fent els treballs més adients en cada moment, avançant en el camí amb un objectiu: el desaferrament total.
Està clar que és difícil practicar en la nostra societat aquest camí espiritual, però comprendre aquestes etapes ens ajuda a ser més actius i formar part dels processos vitals que es van desenvolupant a mesura que el temps passa. Tot plegat per aprendre a morir tranquils i sense càrregues.
L’hinduisme divideix la societat en castes, aquesta idea ha sigut molt controvertida i com d’altres conceptes filosòfics (mal adaptats a la vida social) la seva implantació en la societat ha reportat més injustícies i prejudicis, que virtuts i millores. Les castes es podrien considerar com arquetips interns, que cadascú reconeix en ell mateix, sense que ningú des de fora ens classifiqui i limiti les nostres llibertats. Per desgràcia ja en tenim prou amb les presons mentals que nosaltres mateixos ens construïm!
Dins d’aquestes quatre castes, la dels brahmans és la superior, ja que els gurus i els mestres en formen part.
Apel·lant al nostre mestre interior tornem però al tema que ens interessa, els Ashrams. Dins la vida d’un Brahman l’hinduisme observa quatre etapes fonamentals, que ara intentaré adaptar a la vida moderna perquè puguem posar-les en pràctica sense les austeritats, sovint impracticables avui en dia, que comenta l’hinduisme clàssic.
Primera etapa: brahmacharya
Aquesta és la primera etapa, l’etapa dels aprenentatges durant la infància, aprenentatges de l’esperit, no d’acumulació de coneixements.
En aquest període és important que l’infant pugui aprendre i jugar de forma respectuosa i amorosa. És molt important que l’infant s’envolti de persones ètiques i amb interessos diversos, que agafi bons hàbits, que treballi l’empatia i la compassió. Sobretot que integri dins d’ell el respecte cap a tots els éssers, que practiqui la gratitud cap a la Terra i totes les persones.
En resum, que l’infant-adolescent, sigui un bon estudiant durant els primers 25 anys (aproximadament) de la seva vida, que aprengui uns hàbits saludables a nivell alimentació, hàbits emocionals com el respecte, l’empatia i el perdó, que aprengui a mantenir relacions sanes cap als altres i cap a ell mateix, per esdevenir una persona noble i ètica. Així estarà preparat per poder entrar a la següent etapa.
Segona etapa: Grihastha
En aquesta segona etapa l’adolescent esdevé adult. Ja no viu a casa dels pares, sinó que ara és responsable de la seva nova família, ja sigui perquè té fills i parella, o perquè simplement s’emancipa i crea la seva llar. En aquesta etapa la persona gaudeix d’una llibertat i d’unes responsabilitats que abans no tenia. Ha de procurar pel bé de la seva parella, fills i dels seus pares, ha de treballar i guanyar diners, té obligacions i preocupacions diferents cada dia, no només laborals sinó també familiars.
En aquest estadi la persona no té tant de temps per ella mateixa, per això és important que hagi integrat els preceptes ètics i nobles de la primera etapa, per poder-los transmetre als seus fills i per posar-los en pràctica cada dia, per ajudar-la a atendre les situacions complexes que es vagi trobant amb paciència i compassió.
Aquesta és una etapa molt centrada en el món exterior, amb molta vida social, on el temps personal sovint és poc i on la calma mental és molt necessària.
Tercera etapa: Vanaprastha
En aquesta etapa que comença quan els fills marxen de casa i ja les preocupacions comencen a disminuir, correspon a la vida retirada. Per qüestions socials en la societat actual aquesta etapa és la darrera que podem considerar. Pot coincidir amb la jubilació, depèn de cada persona.
És l’etapa de la retirada al bosc. L’etapa on la persona comença a desprendre’s de tot allò que ha anat acumulant: objectes materials, relacions, hàbits, manies, pors…
Aniria bé una retirada al bosc o un lloc tranquil amb la parella que ens ha acompanyat tota la vida, o algún amic o amiga si preferim, o sols. És una etapa d’introspecció, ja no convé tanta vida social, tants compromisos, ni obligacions. Hem d’alliberar-nos en tots els sentits, no hi ha excuses. Aprendre a gaudir del silenci, de la llum del Sol i la claror de la Lluna, simplificar-ho tot. Ara ja tenim temps per una pràctica diària de meditació i Ioga que ens ajudi a realitzar les tasques de l’etapa, unes pràctiques que anirem interioritzant i que al final també abandonarem.
A poc a poc, no cal estressar-se ni atabalar-se, cada acte que fem de desaferrament ha de ser sincer i respectuós. És un camí que no cal fer-lo sol… o sí, el que preferim, on la senzillesa i la contemplació han de ser-hi molt presents.
Quarta etapa: Sannyasa
Aquesta etapa és molt difícil practicar-la en la nostra societat, és l’etapa de la renúncia total, renuncia a aquella persona que ens ha acompanyat durant la tercera etapa i començar un camí d’austeritat total, sense casa, sense cap possessió, mendicant inclús el menjar.
Aquesta etapa a l’Índia, país molt acostumat a alimentar els ermitans i persones que ho sacrifiquen tot pel camí espiritual, és molt comú veure gurus, swamis o ioguis davant dels temples estirats i la gent que passa els deixa una peça de fruita o algun aliment. Per altra banda el clima al sud de l’Índia també ajuda per dormir al carrer.
Igualment l’entrada a la quarta etapa no és una qüestió de temps, sinó que és una etapa mental, una persona amb un fort desig de renúncia que ha assolit estats de consciència elevats gràcies a una pràctica contínua entra directament en la quarta etapa, tingui l’edat que tingui, estigui en el moment vital que estigui.
L’objectiu d’aquesta quarta etapa i de la vida del Brahman és Moksha (nirvana) o alliberament total.
