En aquest article volia comentar-vos sobre l’experiència de somiar i que després et succeeixin aquelles coses a la vida, que vegis un patró que es repeteix. Soc onírica des de la infància i tinc un registre dels meus somnis també des de fa molt temps, i molt curiosament l’altre dia vaig tenir un somni on passaven diferents qüestions amb animals, en què estava formant-me, i arribava al meu poble, on de fet estic de vacances, per la zona de Burgos, i resulta que començava a ploure i em refugiava en una ermita.

I just l’altre dia caminant, de sobte es posa a ploure intensament i m’he de refugiar, i  buscant aquest refugi veig l’església del meu poble i m’acosto corrents cap a ella a refugiar-me. I em va venir de cop la sincronicitat tan potent del somni. Vaig recordar plenament aquella correguda pels carrers del meu poble buscant aquell refugi que no el trobava en el somni fins que apareix aquella ermita.

Em refugiava en una pluja bastant intensa, d’aquestes d’agost, en una església, de fet a sota d’una pomera. I després el treball que fas interpretant això i veient que ha vingut la matèria, el pla del físic, a recordar-me aquell símbol oníric que es va produir en una nit no feia molts dies. Què em vol dir? I aquest és el camí que després comença, de seure’s i de veure què m’està volent explicar el meu inconscient.

I aquest és un viatge que proposo a tothom com un viatge vital, com diu Carl Jung, que és indispensable interpretar i veure aquelles sincronicitats de la vida i com està parlant constantment el teu inconscient. I de fet és aquesta dualitat de la que som en tantíssims aspectes i també en aquest, el conscient i l’inconscient, el diürn i el nocturn, el món que es viu a dins nostre, que té tantíssimes emocions i escenaris i personatges que van apareixent i fascina als que som somiadors com hi ha tantíssima experiència vital interna per manifestar-se i que si vas seguint el camí, encara que no hagis estudiat interpretació de somnis, encara que no coneixis la simbologia, allò ja està tenint un treball intern, ja està fent la seva feina manifestant-se i després hi ha les ressonàncies externes, com quan he passat aquest somni i després he viscut l’experiència externa una mica similar d’haver-me de refugiar i això parla al final de forma simbòlica però bastant fàcil de veure aquesta recerca de refugi de la pluja, de buscar també un lloc sagrat per trobar aquest refugi i a partir d’aquí deixar volar i activar aquesta energia interna perquè vinguin altres sincronicitats i et vagin guiant en el camí del ser. Aquest camí del ser que es desplega quan un comença a escoltar-se a si mateix, quan comença a obrir canals d’apartura, d’atenció cap a allò que va succeint internament i llegint el llibre de Joseph Campbell, rellegint-lo una altra vegada, el poder del mite, trobava aquest paràgraf tan interessant just al principi que recorda aquesta idea que vull comentar ara.

Què diu Joseph Campbell? La gent pensa que el que estem buscant a la vida és el significat, el propòsit de la nostra vida. Jo no penso que això sigui realment el que estem buscant. Jo penso que el que nosaltres estem buscant és l’experiència de sentir-nos vius i, per tant, quan ens passen coses o vivim experiències en el camp, en el pla físic, i aquestes experiències ressonen amb la nostra realitat interna, és aquí quan ens adonem, reaccionem a aquesta sensació de sentir-te viu.

I m’ha agradat moltíssim llegir-ho d’aquesta forma tan senzilla i tan bonica per adonar-te que res té més a veure amb el creixement personal que allò que dona coherència al nostre camí intern. És a dir, qualsevol cosa que fem externament, qualsevol cosa que experimentem, sempre el que acaba produint és o un creixement o un estancament intern o un decreixement, sobretot estancament més que decreixement. Però aquí estaria com el fonament o l’objectiu vital nostre és permetre que el ser es vagi desplegant, anar reconeixent aquest ser, donant-li aquest espai i anar desmaquillant les etiquetes que hem pogut col·locar per creences que ens han limitat, anar eliminant aquestes pors que també han reprimit emocions que no hem pogut manifestar, anar obrint, despertant aquesta part autèntica, interna.

I per tant, tot a fora comença a tenir un significat profund, que és el que diu Josep Campbell, que és quan les meves experiències externes tenen una ressonància amb el meu món intern. Aquí és quan jo em sento viu, em sento viva i sento que tot té un sentit més enllà, molt profund. I, evidentment, tot això no té res a veure amb un oci superflu, amb experiències d’un gaudir, diguem, ociós en el sentit de consum, sinó té a veure amb una mirada a un gaudir profund, amb un compartir, amb un vincular-se d’una forma molt pura.

O anar cap a aquesta vinculació, a poc a poc. No sé si es podrà fer en aquesta vida o en altres, però jo vaig caminant, vaig obrint-me a l’experiència de la vida, com celebrant la vida, ritualitzant els moments de transformació. Per això és tan important els rituals, les celebracions, el donar-se espais per integrar tot allò que anem devorant a vegades en aquest món.

Avui en dia, amb tanta informació, tants articles i tanta dada, que al final s’atura en la nostra ment de coneixements. I sembla que, si no podem certificar tot allò que estem dient amb una dada concreta, amb un percentatge concret, sembla que no sigui cert. Quan, per contra, podem sentir dintre el nostre cert que allò és el que volem fer.

I això no es desperta fàcil. Una intuïció no es desperta fent un taller d’un cap de setmana. És un camí d’assaig i error, on vaig coneixent-me amb profunditat, sense por, on no tinc por de recollir-me durant un temps en el sentit de cuidar-me, donar-me un espai per permetre’m ser imperfecta.

I comença a acceptar això, que cometo errors i que per això estic aquí. Si fos perfecta, seria ja un Buda i ja m’hauria anat a un altre pla d’existència. Però sense reprimir ni sense ser un descendent a mi mateixa, en el sentit que, com que soc imperfecta, em permeto totes aquestes imperfeccions i les puc justificar.

És a dir, jo vull comprendre d’on vénen, vull comprendre si em neix aquesta ràbia, d’on neix, per què neix, què m’està passant. Això és un procés que amb molta determinació es pot anar fent sol i, si no, es pot anar fent amb ajuda. I és important.

Diria, Jung i tots els mitòlegs i especialistes en aquest tema, que és el procés més important a fer. És el de conèixer’s a un mateix i anar donant coherència, buscant aquesta autenticitat. I al final, per poder-ho dur a terme, comença per un camí d’humilitat, humilitat en la imperfecció, en reconeixement de les nostres limitacions, les nostres pors i les nostres imperfeccions.

I a partir d’aquí començar a veure, analitzar o a deixar que es vagi desplegant el per què. Aquí seria el camí fàcil, diguem, a través dels somnis. No fàcil, però sí que és més amable que, per exemple, començar a fer un psicoanàlisi o un camí, a vegades, més de treballar amb la sombra, que és superinteressant, però sempre és una mica, a vegades, més desagradable o has d’estar més preparat per dur-ho a terme perquè t’estàs enfrontant amb les teves parts fosques que no reconeixes i treballar amb la sombra és fascinant.

Hi ha un llibre fascinant també sobre això, un llibre molt profund i molt ben explicat, amb moltes tècniques per treballar. Crec que ja l’havia comentat en un altre podcast, que és ara que has dit precisament això, treballar amb la sombra, que és molt interessant per practicar-ho. De fet, és això, és anar polint aquesta pedra, aquesta joia que som, aquesta llum, i anar buscant com sentir-me jo més tranquil·la amb les relacions, amb els vincles, amb el que faig, amb el que deixo de fer, amb qui soc, anar naturalitzant-ho i de cop tot comença a ser més fàcil, no hi ha tanta lluita, perquè jo crec que amb tot aquest rebombori de dades, d’informació que tenim, a vegades hi ha molta lluita interna amb qui vull ser, amb qui soc, que no faig el que m’agradaria, i llavors hi ha molta lluita amb expectatives i tot aquest treball més introspectiu, o més de camí cap a la individuació, que és una paraula que podeu buscar, que hi ha molta informació segurament per internet, i Junt T, llibres molt interessants també, té a veure amb la simplificació, perquè començo a deixar anar l’atenció, i això és molt satisfactori.

I dit tot això, dir-te també que si t’interessa treballar amb el tema, que puc ajudar-te i t’acompanyo a interpretar o a veure què t’està parlant l’inconscient quan tens somnis, dir-te també que faig la psicoterapia de l’ensomni dirigit, que tinc tota la info a la web i que tinc el meu podcast sobre l’ensomni dirigit, que és una tècnica molt amable per treballar amb el teu propi inconscient, on el teu propi inconscient et mostra, a través dels diferents ensomnis, et comença a mostrar un primer conflicte que per evolucionar en aquell moment necessita ser resolt, i per tant el poses sobre la taula perquè puguis treballar. Potser no és el que tu volies solucionar, però és el que el teu cert et demana solucionar en aquell moment vital per poder seguir avançant, i després aquests missatges, aquests ensomnis es van processant en diferents sessions fins que es treballa tot, i s’acaba de veure una informació, una simbologia molt rica que t’ha portat l’inconscient i que et volia manifestar perquè ho tinguessis present, perquè ho portessis al pla lluminós de la consciència i aquí poguessis interioritzar-ho. I després a través d’un ensomni et va portant així, cada vegada aniràs indagant amb més profunditat el teu inconscient.

Els primers ensomnis et comencen a portar coses que algunes sí que les tens més presents i d’altres no tant, i després a mesura que anem indagant començaràs a veure coses molt més ocultes en el pla de la memòria, en el pla dels records, en el pla de qüestions que hem reprimit, i el més bonic és que comences a veure tresors, a descobrir virtuts teves que no t’havies permès manifestar, que no t’havies permès expressar per por, per històries que ens puguin anar passant. I t’animo a provar-ho perquè hi hagi o no conflicte, trauma a la vida, situació que ara estigui bloquejada, ja sigui en parella, a nivell familiar, a nivell laboral o a nivell intern, encara que no hi hagi res, com que el procés, encara que no hi hagi res que sàpigues, o que ara mateix et pugui bloquejar, com que el procés d’individualització és un camí vital de tota persona viva, és que recomano fer l’ensomni a tothom perquè encara que diguis no, si jo estic perfecta, segur que el teu inconscient et vol comunicar alguna cosa per millorar, perquè tots estem aquí per aprendre i millorar fins que no arribem a l’última etapa i a l’última vida. I fins a l’últim moment, fins a aquella última mort, hi ha coses per integrar, per obrir, per despertar i per acceptar dins nostre.

Així que et convido també, si et ve de gust, a provar un ensomni i a viure amb carn pròpia què és i com et senta. Doncs una abraçada i que passis molt bons dies.