Prana: l'energia del Cosmos.
En la filosofia del Ioga Prana (amb majúscules) ens parla de l’energia del cosmos. De l’Energia amb majúscules, inclou totes les formes d’energia, tant les que es poden mesurar com les més subtils, que només es perceben o senten.
Entrarien doncs en el mateix sac, totes les que estudia la meravellosa física, la ciència, energies que formen el nostre univers: l’energia elèctrica, la magnètica, la gravitatòria, la força forta, la força feble….totes les que podem mesurar amb aparells físics. Com també podem parlar aquí de l’energia fosca (així l’anomenen els mateixos físics), una «energia» encara per definir, que segons sembla podria ajudar-nos a descriure més d’un 71% de l’univers que desconeixem, i que és com un camp que omple l’espai buit.
A part de tots aquests conceptes clars i més foscos d’energia que contempla la ciència, entraria en el sac del Prana també les «energies» no físiques (per ara!, mai se sap el que la ciència pot ajudar a definir), però que també es poden anomenar energies, com: la telepatia, la telequinesis, l’energia dels xacres, l’energia de la nostra intenció, l’energia del pensament, les aures (camp energètic de les persones) i moltes altres. Entenc que aquí entrem en temes controvertits i no és la meva intenció fer una llista exhaustiva d’aquest camp (tampoc en sabria!) . Segons l’Ayurveda i el Ioga els òrgans vitals i els xacres tenen la seva energia, i una ment calmada i focalitzada també és més capaç de dirigir aquestes energies de forma més conscient i controlada.
Doncs dins d’aquesta secció d’energies més subtils i per ara no demostrades dins el paradigma científic trobaríem l’energia vital de cada Ser, el prana (en minúscules). El prana de cada Ser, de la Terra i de tot el que habita en ella.
L’electricitat atmosfèrica està relacionada amb aquest prana. Quan caminem descalços sobre la terra i descarreguem les càrregues elèctriques acumulades, estem millorant la qualitat i qualitat del nostre prana. Quan sortim de les ciutats (ambients amb contaminació, càrregues elèctriques positives) i respirem aire en moviment estem carregant-nos de prana.
Avui en dia ja hi ha molts estudis sobre les càrregues elèctriques en els organismes i com afecten la salut i vitalitat, i també sobre la importància dels ions negatius en els ambients. Amb relació a els corrents de prana dins dels organismes es coneixen els Nadis en Ioga. Hi ha autors que els relacionen amb els nervis i n’hi ha d’altres que ens diuen que són canals subtils, invisibles als ulls. Un dels objectius del Ioga, sobretot de les asanes (postures físiques) és que aquests canals no tinguin obstacles i que l’energia prànica pugui circular lliurement per ells.
La història dels ions negatius comença amb la carrera espacial, amb les proves que es feien amb els astronautes, es van adonar que tot i que menjaven bé, dormien bé i feien esport els faltava vitalitat (segur que tot plegat és més complex però en faig un resum). L’aire es renovava però li faltava prana, per tant van haver d’incorporar purificadors de l’aire, millor dit ionitzadors de l’aire, llavors tot va millorar. Pels que els agradi la ciència hi ha ioguis que relacionen el prana amb els ions negatius. Està clar que en llocs ventilats, als cims de muntanyes i precipicis, al costat del mar n’hi ha molts, i això ens carrega de prana.
Tenim una espècie de bateria de prana dins nostre, que es va descarregant si no sabem com mantenir-la. Els aliments que mengem també tenen el seu prana, si són frescos i ecològics. Els aliments processats han perdut gran part d’aquest prana original. Si deixem els aliments a la nevera alguns dies també van perdent el prana.
Caminar per la natura, respirar bé ens carrega les bateries, per contra treballar en ambients poc ventilats, amb aire contaminat i rodejats d’aparells elèctrics ens debilita.
Per tant, què podem fer?
Anar tantes vegades a la natura com puguem, respirar profundament, pujar muntanyes, observar, posar atenció a com ens sentim, ventilar molt la nostra llar i els espais on estem.
I està clar, practicar PRANAYAMA!
Què són els pranayames?
Doncs són tècniques de respiració que ens ajuden a carregar les nostres bateries de prana i aprendre a que no es descarreguin. Ens permeten controlar el prana dins nostre, l’essència de la nostra vitalitat i per tant del nostre benestar. Quant important és practicar-ho i que poc es coneixen aquestes tècniques, en contraposició a les asanes del Ioga que són tan conegudes.
Hi ha moltes tècniques diferents però avui us vull comentar 2 cosetes importants, que amb elles ja en teniu prou per poder començar a treballar amb el prana. Els grans mestres sempre diuen que no calen gaires tècniques ni procediments exòtics per fer una gran feina, que posant l’atenció al moment i a tècniques senzilles, ja és molt. Així que no caiguem en el consumisme del Ioga, no cal gaire cosa, simplement una pràctica diària i una atenció plena.
Bé doncs, anem al gra, el primer que és important que conegueu és la respiració completa que ens descriu el Ioga.
RESPIRACIÓ COMPLETA: per realitzar-la hem de diferenciar les 3 respiracions parcials:
- respiració abdominal: emplena la part baixa dels pulmons, baixa el diafragma i es pot inflar abdomen
- respiració inter-costal: emplena la part mitjana dels pulmons i les costelles s’obren
- respiració clavicular: emplena la part alta dels pulmons i les clavícules pugen
La respiració completa és aquella inspiració profunda on podem diferenciar les tres parts de la inspiració: baixem diafragma, obrim costelles i pugem clavícules. És una inspiració lenta i conscient. I l’expiració és també lenta, inclús més encara, hauria de ser el doble de lenta, i anem entrant abdomen cap a dins i cap a dalt. Podem posar les mans sobre el ventre i la clavícula per notar els moviments.
Aquesta respiració va molt bé fer-la en ambients amb molt prana, a la natura o en una habitació ben ventilada. Fer unes 3-4 respiracions, inclús si es pot amb una petita retenció a pulmó ple d’uns 4 segons, centrant l’atenció en el pit, sentint com es carrega de llum. Les visualitzacions són importants, ja que la ment és molt poderosa. També la podeu realitzar caminant pel carrer o conduint.
ANULOMA VILOMA: cada fossa nasal té un rol particular, a més cada fossa nasal es relaciona amb un canal energètic o Nadi diferent. És important manternir-les en equilibri, és a dir, que ambdues fosses estiguin disponibles en igual manera. Anuloma Viloma és un exercici clàssic de purificació d’aquests canals energètics, per igualar la corrent prànica que passa per cadascuna de les fosses, si no qualsevol exercici respiratori perd la seva eficàcia. Per dur-lo a terme s’utilitza un mudra (posició de les mans) concret, el Vishnu mudra, per la mà dreta. La mà esquerra pot estar descansant sobre la cama o genoll esquerre.
Els passos a seguir són els següents, sempre utilitzant la mà dreta per tapar i destapar les fosses, amb el dit polze ens encarreguem de la fossa dreta i amb el dit anular de la fossa esquerra:
- Inspirem lenta i profundament
- Tapem la fossa dreta amb el dit polze i inspirem per l’esquerra comptant fins a 4 batecs
- Tapem ambdues fosses durant uns 4-16 batecs, sempre de forma còmoda, i aguantant l’abdomen, contingut, sense fer força
- Tapem fossa esquerra i expirem per la fossa dreta, comptant fins a 8 batecs
- Seguim amb la fossa esquerra tapada, inspirem per la dreta comptant fins a 4 batecs
- Tapem ambdues fosses i retenim durant uns 4-16 batecs, sempre de forma còmoda, i aguantant l’abdomen, contingut, sense fer força
- Expirem per la fossa esquerra, tapant la dreta durant 8 batecs
- Inspirem per l’esquerra, durant 4 batecs
- Seguim amb el punt 3 fins a realitzar unes 12 voltes
La idea bàsica és:
- Expirar i inspirar per la mateixa fossa
- Retenir a pulmó ple
- Els temps són 4:4:8, inspirar, retenir, expirar. A mida que vagis avançant pots fer retencions de fins a 16 batecs
- Relaxar cara
- Asseure a terra en padmasana, sidhasana o en una cadira, esquena recta, espatlles endarrere i avall, cos relaxat
- Practicar Anuloma Viloma cada dia durant 5 minuts, havent fet abans unes 3 respiracions completes
