Què és l'espiritualitat? Quines implicacions fonamentals hauria de tenir ésser humà pel simple fet de la seva existència? És a dir, què implica ser Humà?
Els camins de creixement i d’evolució de l’experiència humana són diversos i sovint àrdues. No em refereixo al creixement personal com un acte «New Age» de buscar la felicitat interna, ni tampoc al simplisme de voler que tothom sigui feliç. L’evolució de què parlo té a veure amb connectar amb l’essència de la humanitat que roman dins nostre. Amb despertar a poc a poc l’ètica natural (sense dogmes ni imposicions) i amb actuar perquè aquesta governi i, per tant, modificar l’statu quo a favor de la convivència respectuosa i lliure de tots els éssers sense excepció. Una evolució individual per generar fraternitat entre les persones, per unir no per dividir, però que ha de ser donada per l’esforç i la determinació de cada ésser.
El camí espiritual és el camí que va alliberant la ment i l’individu de les presons internes, que tenen orígens diversos, ja sigui l’Estat, la religió (institucionalitzada), la família, la societat o la mateixa personalitat. El camí on es va dibuixant el mateix sentit de l’existència, on la satisfacció interna és profunda i gens mundana, molt allunyada dels plaers materials. On les petites connexions amb la grandesa oculta es van fent presents a mesura que la persona s’allibera. Cadascú, segons les seves virtuts i habilitats més presents, viurà experiències en unes situacions o en altres.
La Magna Ciència, la ciència holística (no l’acadèmica) ja ens parla sobre l’energia del Cosmos que ho impregna tot, igual que les filosofies Orientals i el cristianisme natural (abans del concili de Nicea) que ens parla que tots tenim l’Energia de la Creació dins nostre (digues-li com més t’agradi: consciència universal, amor, energia còsmica (o fosca), Prana, Chi, Déu, Brahma, Shiva, ment il·luminada…).
La ciència de la Física (en majúscules) ens allibera de pensaments materialistes, sobretot amb els nous models d’interpretació del món. I si li permetem ens ajuda a modelar, trencant esquemes, una visió del món quadrada, rígida, i poc donada a capgirar conceptes més enllà del que els poders econòmics tenen planejat. Aquests poders són els que per desgràcia de la humanitat dissenyen i paguen els estudis que guien la ciència (en minúscules) que regeix el model de pensament vigent. Així els Estats actuals i els poders vigents estan per altres coses, concretament una, l’acumulació de poder i de diners de les elits. Mentre uns s’enriqueixen de matèria monetària el món s’empobreix d’humanitat, empobrit d’Ètica i Virtuts per poder servir millor els propòsits d’uns pocs.
Per tant, és el nostre Deure com a Humans sacsejar-nos i obrir-nos a models més ètics, sense por i amb Valentia, perquè donada la situació actual, pensar i ser diferent potser hauria de ser el més normal.
Ara és el moment de no oblidar ni menystenir el gran procés d’evolució Espiritual, sense pervertir la magnitud de la paraula. De començar a despertar en primer moment l’ètica que com a humans ens diferencia dels animals, analitzar, debatre i meditar sobre aquests conceptes, i esdevenir una humanitat lliure, que com a tal conviu de forma respectuosa i en harmonia amb l’entorn, pel benefici de tots, sense excepció i sempre.
Oblidar aquesta idea naïf d’estar bé i ser feliç, enriquir la paraula Humanitat amb els nostres actes i paraules. D’aprendre a escoltar el silenci. De deixar d’emplenar amb conceptes, paraules i accions buides el nostre temps. Aquest Temps que és l’únic que realment tenim, que venem diàriament per diners i plaers que no ens nodreixen.
Si anem un xic més enllà, sovint a pesar del nostre esforç, podem observar atònits com la deriva de les accions humanes en el seu conjunt generen patiment per tot arreu, i així la frustració i la tristesa es poden apoderar de la il·lusió. No obstant és important tenir present que segons les escoles filosòfiques transcendentals siguin religioses o no (aquelles que busquen la connexió de l’ésser amb una instància més universal), ens recorden que totes les accions estan sota el ministeri sagrat, ens agradin o no, tots som fills i filles de l’essència divina i, per tant, tots tenim la divinitat en nosaltres. Fet principal que ens duu a comprendre la capacitat d’alliberació que cadascú posseeix. Així que voler entendre les raons ocultes subjacents als actes globals sovint ens fa perdre molt de temps. I malauradament darrere l’anàlisi d’aquestes només hi ha opinions, reflexions i teories personals que no van més enllà d’una ment capficada i embolicada amb perjudicis i experiències.
No obstant això, insto a què s’intercalin processos de recerca de la veritat econòmica i social, mentre un avança en el seu camí ètic, moral i espiritual, si és que la personalitat li demana fer aquestes investigacions. Entenc que per actuar de forma ètica també és interessant conèixer els interessos d’aquells que ens governen, per polir i dirigir de forma correcta les nostres accions per fer la revolució que cal. Comprendre la realitat social-econòmica és difícil en un món amb tanta informació, tot i això, per algunes persones és fonamental fer aquesta recerca. Recordant sempre que aquestes informacions no són l’objectiu sinó la modificació de la nostra conducta i pensaments, per esdevenir més ètics i virtuosos, i actuar conseqüentment.
Dit això esdevé quasi evident, que el camí cap a l’erradicació del Karma de la humanitat com a col·lectiu ens condiciona a eliminar primer el nostre, en tant que, actuar de la forma més ètica que puguem i purificar els nostres pensaments i accions. En fer-ho, el nostre camp de pensament i energètic també queda impregnat de virtuts i immediatament afecta l’inconscient col·lectiu, permetent que arribi aquesta llum (energia, amor, compassió…. digues-li com més t’agradi) a tots els éssers i pugui brillar a cada persona com més li convingui, a través de la intuïció, de somnis, d’anècdotes i afectar així significativament a la vida. Modificant patrons arrelats, despertant consciències, iniciant processos transformadors.
Preocupar-se, patir i no fer res, no ajuda a ningú. Per contra, entenent el patiment com una eina per engegar l’acció, per transformar la ràbia, observant d’on neix i cap a on ens duu. Actuant amb el nostre pensament i actes per injectar saviesa i compassió als camps energètics que ens rodegen, sembla ser, que és el més sensat i eficaç per eliminar el patiment.
Tot aquest camí es fa cada dia, cadascú de forma lliure i respectuosa va llaurant la seva terra fèrtil, coneixent les virtuts que brillen dins seu, i esforçant-se per anar afegint virtuts que encara no té. La peresa i els plaers mundans guanyen força si ens despistem, una actitud conscient i atenta és fonamental per no autoenganyar-se i viure presoner d’una felicitat momentània, sense profunditat ni reflexió. Cal despullar-se, sortir de la zona de confort, sacsejar l’ànima i buscar dins nostre què ens aporta sentit a l’existència. Una feina àrdua però indispensable per poder sentir el miracle de la vida.
Fer comunitat, sentir-te acompanyat és també molt necessari, la preciosa Sangha, de la que parla l’Hinduisme i el Budisme, la fraternitat cristiana, l’equip de persones que està esforçant-se igual que tu, amb el que pots consultar les entrebancades que tinguis, que aporta caliu i reflexions lluny de les teves, et fan obrir la ment i alliberar-te de discursos obsolets. Cal compartir, cal també acceptar la soledat i saber-la viure sense por. Soledat plena de reflexions i meditacions, alternant-se. Estar present cada dia. Activar en els moments brillants de l’any els nostres propòsits. Plantar llavors, nodrir-les. En els dies especials energèticament, en llunes noves, al canvi d’estacions, aniversaris, eclipses… Permetre’ns escoltar el cos i l’esperit, sentir i aprendre a interpretar els missatges que se’ns presenten, sense jutjar.
Meditar esdevé una eina cabdal per cultivar l’atenció, per alliberar la ment de pensaments superflus, per fer reflexions profundes. Per deixar anar sorolls que ens empresonen i saber gaudir del silenci.
En realitat és una qüestió d’actitud i voluntat, d’esforç i d’il·lusió. De centrar i dirigir l’energia interna cap a un propòsit més enllà de nosaltres, per la Humanitat. Per esdevenir Humans amb tot el que implica, lliures, i per poder conviure en fraternitat.
Així l’hàbit ha de permetre que l’experiència brilli i que no es generi un automatisme buit de significat. Disciplina amb rutina, sempre amb frescor i atenció. Tot plegat, per un dia mirar enrere i observar una evolució en la nostra persona, que doni un sentit profund a la nostra existència, una sensació de plenitud i calma, reconeixement de l’esforç i agraïment sincer. Per una vida amb sentit, amb un significat transcendent, pel delit de l’esperit humà.
Per acabar cal comentar que en l’article de Prana en el blog, parlo sobre l’energia vital, fonamental tenir-la en compte per dur a terme tot el comentat. I a part també interessant practicar meditacions de concentració, per expandir la ment. No entro doncs en la multitud de beneficis bio-físics que aporten aquestes pràctiques, ja que m’he centrat en l’aspecte Humà.
Una pràctica senzilla, però no menys important és la d’escoltar els batecs del cor, centrar-se en la zona del pit, respirar, visualitzar si pots una llum brillant a la zona que amb cada batec es fa més gran, s’expandeix, a poc a poc va fent-se més gran i traspassa el mateix cos. Centrar-se en aquesta font d’energia interna expansiva i lluminosa, ho pots fer durant tot el dia, facis el que facis. Inclús pots anar practicant a observar-la en les altres persones.
Espero que aquest article t’hagi sigut una mica útil. Segur que aquestes reflexions del moment no són més que el reflex d’inquietuds i anhels que carrego pel desig d’una societat més igualitària i ètica. Espero, desitjo i m’esforço cada dia perquè el present ho sigui una mica més, si més no, almenys en el meu entorn, mentre injecto amor i compassió als camps energètics que em rodegen. Gràcies per acompanyar-me.
Moltes paraules les escric en majúscula, quan segons les normes ortogràfiques no caldria, però crec que és important remarcar la importància de paraules que semblen oblidades, o que el seu significat és actualment menystingut.
Autors i autores recomanats. Lectures inspiradores.
Artur Sala, Juan Arnau, Herny Thoreau, Lev Tolstoi, Stefan Zeig, Goethe, Feliz Rodrigo Mora, David Peat, Heleno Saña, Cruz Mañas……Nomès per començar 😉
