En l’article d’avui la idea és explicar-vos i comentar-vos què entenem des de l’Ayurveda per a una alimentació conscient, una alimentació respectuosa amb el teu metabolisme, amb el teu moment vital, tot orientat perquè a l’octubre començo un curs que durarà uns mesos, on cada mes i cada setmana, de forma tranquil·la, us aniré guiant i introduint a poc a poc una millora important en els vostres hàbits, si és que encara heu de fer aquest pas de cuidar-vos, de començar a escoltar-vos, de saber què mengem, d’on ve, com cuinem, com combinem els aliments.
Serà tot molt tranquil, a poc a poc, per fer-ho de forma consistent i integrar tots aquests hàbits nous de forma real, perquè m’he adonat que avui en dia, en el món en què estem, hi ha tanta informació, hi ha tantes dietes, hi ha moltes persones que senten que van d’un lloc a un altre i que durant un temps aconsegueixen uns objectius, però que al cap d’uns mesos o un any tornen una altra vegada a les dinàmiques del principi. És a dir, els canvis són molt ràpids, a vegades no es fan en processos que respecten el ritme de la persona, o hi ha molta pressa per aconseguir uns resultats concrets i no s’acaben d’integrar.
Moltes vegades també el que passa és que aquells valors o aquelles pautes que en un moment determinat una persona pot seguir en l’alimentació les fa sense que siguin pròpies, sense creure-se-les, perquè li han dit o perquè ho ha llegit. Pot ser molt argumentat i tenir molt sentit, però es fan de forma forçada i, per tant, no es poden sostenir en el temps perquè no és natural.
El propòsit del curs que proposo és fer aquest debat, fer aquest procés de veure què s’adapta a mi, què em va bé, què puc integrar de forma sostinguda en el temps sense que em generi un atabalament o forci certes situacions. És molt important entendre quin metabolisme tenim, com digerim, com ens sentim.
Per exemple, com estem assimilant el sucre, si és un metabolisme molt ràpid i quan menjo carbohidrats ràpidament torno a tenir gana, o al contrari, no em pugen tant els nivells de sucre i puc aguantar moltes hores sense menjar. Si soc una persona que tendeix a picar entre hores, acostumar el cos, veure a quines hores em puc permetre això, què puc fer en aquest snack de mig matí, què puc fer perquè no sigui perjudicial per a mi.
No tothom ha de menjar dues vegades al dia, ni tothom n’ha de menjar cinc, i aquest és un pas molt important que farem en el curs: observar com és el meu metabolisme, que en Ayurveda es parla de constitució, de prakriti. Com em sento a la nit, a l’hora de sopar, com em va menjar a una hora o una altra, quines quantitats necessito per poder anar a dormir tranquil·la.
Hi ha persones que m’explicaven que han seguit dietes i han passat molta gana, o no han descansat bé, o han aprimat molt ràpid però al mínim que deixen aquella pauta tornen a recuperar el pes molt ràpid. I sostenir aquesta pauta en el temps els costa molt, els genera ansietat. Això vol dir, evidentment, que aquest no és el seu mètode, no és el seu camí, i que han de trobar el seu propi camí, personal, que segurament serà diferent del d’altres persones.
Per tant, començaríem per observar: observar com vaig al bany, observar com és la meva llengua, com em sento, anar escoltant i estudiant el meu metabolisme, com es comporta en aquest moment vital.
Potser en aquest moment tinc molta gana, per exemple una gana terrible, i no puc esperar una hora per esmorzar, o al contrari, esmorzo poc perquè després no tinc temps fins al migdia i arribo amb massa gana. Veure totes aquestes casuístiques i intentar fer una estratègia d’adaptar pautes i aliments.
I també observar els horaris en què em sento millor menjant, perquè aquí entra la pauta de deixar el cos unes 12 hores sense ingerir aliments sòlids, i si pot ser també líquids. Que sigui una pauta que es pugui sostenir de forma natural en tu, ja sigui esperant una mica més per esmorzar o avançant el sopar quan sigui possible.
Observar com puc adaptar aquest espai de 12 hores sense ingerir, que és molt necessari perquè el sistema digestiu pugui descansar i fer processos de neteja. El primer és ser conscient: ho faig o no ho faig? Potser m’adono que no deixo ni 8 hores de descans al meu sistema digestiu.
Després, dins les 12 hores en què ingerim, com ho fem? I aquí és molt important la qualitat dels aliments. Estic menjant aliments molt processats o intento menjar el més senzill possible?
També ser conscients de l’origen dels aliments, dels tòxics que poden portar, i de l’impacte que això té en el nostre cos i en el planeta. Comprar aliments amb pesticides afavoreix la contaminació dels aqüífers i malmet la terra.
I després hi ha la qüestió econòmica: com puc fer-ho? Perquè sovint els productes ecològics són més cars. Aquí hi ha un gran repte, i en el curs compartirem proveïdors, compres directes, opcions de proximitat, fins i tot compres compartides per abaratir costos.
És important que el que consumim estigui alineat amb els nostres valors. L’alimentació és també una responsabilitat envers el món que volem.
També parlarem de combinacions d’aliments que l’Ayurveda considera poc adequades de forma habitual, com barrejar plàtan amb fruites àcides. O no combinar lactis amb carn, peix o llegums. Per exemple, el ferro de les llenties no s’assimila bé amb lactis.
Són aspectes que avui la nutrició moderna també comença a confirmar, i que ja apareixen en textos antics.
També es recomana no barrejar moltes fruites amb sabors diferents, o menjar-ne algunes soles, com el meló. I evitar escalfar la mel.
En el curs veurem com adaptar receptes. Per exemple, si un pastís porta ou i llet, com podem modificar-lo perquè sigui més digestiu sense perdre qualitat.
Parlarem també del ghee, una mantega clarificada molt utilitzada en Ayurveda, sense lactosa i molt estable per cuinar. És millor per cuinar que l’oli d’oliva, que és preferible consumir en cru.
També treballarem com activar cereals i llegums amb el remull, per millorar la biodisponibilitat dels nutrients, recuperant pràctiques tradicionals.
I la planificació dels àpats, com feien les nostres àvies, sabent què menjarien l’endemà.
Tot això és una mirada molt profunda cap a com ens nodrim. Com diu Michael Pollan, l’alimentació és gairebé un acte polític: cada compra és una decisió sobre el món que volem.
Per tant, us animo a preguntar-me qualsevol dubte i a apuntar-vos al curs.
