La Natura proveeix. Som un tot complet amb Ella i per tant la Mare Terra conté tot el que necessitem per créixer i sanar el nostre organisme. L’alimentació amb silvestres i les plantes medicinals són coneixements que mai s’haurien d’haver oblidat i és deure nostre recordar-los i posar-los en pràctica. Així guanyem sobirania sobre la nostra salut i alimentació que està clar que estan profundament entrelligades.
L’Ayurveda, l’art de viure, ens ensenya com la Mare Terra ens dóna en cada moment i lloc allò que ens nodreix, per tant fomenta el consum local i de temporada, que evidentment ha de ser el més natural possible, sense tòxics i sense processar.
Recol.lectar no nomès és un acte de llibertat, sinó que ens fa responsables directes d’allò que consumim i ens connecta amb la Mare (Terra) l’entitat viva més gran que coneixem, com ens diu James Lovelock amb la seva preciosa teoria de Gaia, on descriu el planeta com un èsser que s’autoregula, un organisme viu.
Però no només recol·lectar és un acte preciós i perfecte en el que amb tranquilitat i atenció aprenem a identificar els petits tresors que ens envolten, un acte que calma la nostra ment i perfecciona la concentració, sinó que les plantes i fruits silvestres son portadores d’una quantitat de nutrients que no trobem en les plantes cultivades.
Això és degut a l’estrès que viu la planta silvestre, que no viu la cultivada. Falta d’aigua, falta de nutrients, vent, animals… Els botànics relacionen el sistema inmune de la planta amb les vitamines que produeixen. Una planta d’hivernacle amb les condicions perfectes climatològiques no produeix tantes vitamines com la mateixa planta en un bosc, silvestre. Què bonica la paraula Silvestre!
Menjar de forma regular aquestes plantes ens nodreix en tots els sentits, ens abarateixi la vida i omple el nostre temps amb passejades per la natura, quin gran regal!
En aquest post aniré parlant de diferents plantes desde el punt de vista Ayurveda, comentant les seves propietats i alguna recepta. Per començar comento sobre els gavarrons, segueixo amb la flor de saüc, les ortigues i el plantatge.
Gavarrons, els fruits vitaminats del roser caní
Avui parlaré dels gavarrons (escaramujo en castellà), uns fruits vermells que trobem als boscos del nostre entorn a finals d’estiu. Són fruits del roser caní, un roser silvestre. Dins de cada gavarró hi són les llavors i la polpa està recoberta de pèls. Aquests pèls són irritants del sistema digestiu i si són ingerits poden produir picors, les llavors també poden ser tòxiques sinó es tracten correctament, per això l’indicat és obrir els fruits i extreure’n les llavors i els pèls per poder-los cuinar. Hem de pensar que al afegir calor al fruit aquest perd vitamines però és fa més digestiu.
Aquests fruits són molt rics en vitamina C, uns 420mg per cada 100g. És un fruit antioxidant, antibacterià i antiinflamatori, molt utilitzat des de l’antiguitat per remeis típics de l’hivern. La seva composició és per cada 100 g:
- 500-2000 mg ácid ascórbic (vitamina C)
- 47 mg vitamina E
- 5 mg vitamina A
- Vitamina K
- Vitamina B1
- Vitamina B2
- Àcido nicotínic
- 30 g sucres
- 25 g pectina
- 2’7 proteínas
- 0’7 g de greix i hidrats de carboni en abundancia en forma de cel·lulosa.
- A més a més és ric en ferro, magnesio, fósfor i sofre.
Com que és un fruit abundant en el nostre entorn he pensat que pot ser molt interessant aprendre a aprofitar els seus nutrients per millorar i mantenir el nostre estat d’equilibri. Així que us proposo dues receptes senzilles, una per ús extern i l’altre per consum intern.
Si considerem l’anàlisi ayurvèdic del gavarró (en anglés Rosehip) les seves propietats són:
-àcid, astringent, calent, àcid
-redueix Vata, pot augmentar Pitta i Kapha
-estimulant, astringent i digestiu
Oli macerat de gavarró
(propietats molt semblants a l’oli de rosa mosqueta i molt més econòmic)
Agafem els gavarrons ja madurs, els triturem amb un morter, ben aixafats i llavors tenim dues opcions.
En fred: podem posar els fruits triturats en un recipient de vidre i cobrir-los bé d’oli d’oliva (premsat en fred). Els deixem macerar durant 40 dies en un lloc fosc. Un cop passats el temps colem l’oli llençant els fruits, les llavors i els pèls, i aprofitem l’oli resultant.
En calent: s’escalfen a foc suau durant 10 minuts els fruits aixafats amb l’oli d’oliva i després es posa la barreja en un recipient de vidre i es deixa 20 dies en un lloc fosc. Passat aquest temps es cola la barreja llençant els fruits, les llavors i els pèls, i aprofitem l’oli resultant.
Aquest oli té molts propietats revitalitzants i cicatritzants, també ajuda a donar un color uniforme a la pell. El podem utilitzar com a oli facial regeneratiu facial abans d’anar a dormir, o també per ajudar a sanar ferides i que cicatritzin millor.
Xarop vitamínic de gavarrons i més herbes i espècies
(un xarop reconstituent per millorar el nostre sistema inmune)
En aquest cas, com volem ingerir els gavarrons, hemde enretirar les llavors i els pèls. Podem fer-ho de forma manual, un per un, si tenim paciència, o podem escalfar els gavarrons amb una mica d’aigua filtrada durant uns 30 minuts a foc suau. Per fer-ho seguirem els passos següents:
-Posem els gavarrons en una cassola i hi afegim aigua un dit per sobre que els cobreix.
-Quan arrenqui a bullir afegim una cullerada de regalèssia, 8 llavors de cardamom, 8 claus, 1 cullerada de pebre negre, una cullerada de gingebre en pols, una cullerada de canyella, una cullerada de comí en gra.
-Baixem la intensitat de calor i quan deixi de bullir afegim una cullerada de farigola.
-A foc suau seguim escalfant la barreja mantenint la cassola tapada durant 20-30 minuts.
– Triturem amb una batedora els fruits amb les herbes. Un cop fet el puré de gavarrons i herbes en colem el resultat, de forma que ens quedem amb el suc i llencem les llavors i els pèls (que no s’han triturat).
-Posem la barreja calenta a la cassola altra vegada i hi afegim 1/2 del pes que tenim de puré de sucre de canya, el més pur possible i deixem que es barregi bé. Podem afegir també tres cullerades de mel quan la temperatura del xarop ja no sigui molt calenta i ho removem tot fins que quedi la consistència homogènia.
Podem prendre una cullerada cada dia al matí del xarop per reforçar el nostre sistema inmune. Els nens de 2 a 8 anys que prenguin una cullerada de postre cada dia, i fins a 12 anys un parell al dia per prevenir desequilibris.
Important guardar el xarop a la nevera per la seva conservació.
Saüc, la flor que ens allibera dels refredats
Al maig el Saüc està florit. L’aroma cítric de les seves flors embriaga el bosc. Ara és el moment de collir-ne algunes, una de cada tres com a molt, com diuen algunes tribus d’indis americans. El Saüc té moltes propietats, a nivell Ayurveda disminueix Kapha i Pitta, i per això és molt útil en la primavera sobretot per prevenir constipats i protegir el sistema respiratori. A més a més és un gran depuratiu juntament pres amb equinàcia. En general s’utilitzen les flors per a remeis pels pulmons, que mai s’han de bullir, només infusionar.
Des del punt de vista ayurvèdic la flor de Saüc és amarga, picant, freda i picant. Redueix Kapha i Pitta i no afecta a Vata. Els seus atributs són lleugera, untuosa. És diaforètica, diurètica, redueix la febre, antiinflamatòria, emolient (suavitza) i expectorant. Barrejada en infusió amb gingebre i canyella i equinnaccea neteja organisme de toxines i desinflama.
Llimonada de saüc i menta
Una recepta refrescant per tenir a la nevera es fa amb flors de saüc, menta fresca, llimona i sucre de canya. Es posa a bullir aigua i quan arrenca el bull es vessa en un recipient on està la menta, la llimona tallada a rodanxes, i el sucre (no cal gaire, només ajuda a conservar i per donar un toc de dolçor) per últim es posen les flors de saüc. Es deixa macerant durant un o dos dies, depenent de la calor, si fa molt menys temps. Després es cola i es posa a la nevera. Pot durar tot l’estiu, i és una beguda refrescant per nens i adults.
Gaudeix de les Ortigues tot l’any!
Meravellosa ortiga, de sabor suau i propi, que segons diueu alguns biolegs ha esdevingut urticant per protegir-se, ja que té tantes propietats que tothom se la menjaria per aprofitar-les.
És una planta herbàcia perenne, que podem trobar prop de tolls d’aigua i en llocs humits gairebé tot l’any. Sí que és veritat que en la nostra zona en els pics de l’hivern si és molt sec pot costar un xic més de localitzar i les que es veuen son velles, però si ens perdem entre rieres i rierols segur que en trobem de tendres.
Propietats generals
Tenen 4 cops més calci que la llet, 10 vegades més ferro que el recuit i 2 vegades més que la carn. i magnesi biodisponible que s’absorbeix casi en la totalitat, 20g d’ortigues tenen 200 mg de magnesi. També tenen potassi, fòsfor, manganès, silice, iode, zinc, sodi, sofre i clor. Molta vitamina C, en proporció més que el bròquil i la taronja, aquest fa que s’absorbeix tant bé el ferro, per això és molt útil contra l’anèmia., Vitamina A, K, E, D i B, aminoàcids fàcilment absorbibles, tenen entre un 25% i un 40% de proteïnes (pes sec), més que la soja. Entre d’altres…
El seu consum regular per tant és molt recomanat.
Propietats medicinals
Purifica la sang i n’activa la formació. Activa l’evacuació, per això s’aconsella a la primavera per les cures purificants. Per les al·lèrgies, problemes de l’aparell digestiu, per la tensió arterial alta, i redueix el sucre en sang, dóna força al sistema inmune.
Externament des de l’antiguitat també s’ha utilitzat per problemes d’articulacions, reuma, i la pell, ja que el seu poder urticant millora la circulació de la zona. Pel cabell se’n fa una tisana i aclara el cabell, dona força i vitalitat.
També se’n fa infusió per nodrir les plantes, ajudar-les a créixer. També se’n prepara un purín deixant-la macerar durant 15 dies com abonament orgànic i insecticida suau.
Per problemes de l’aparell urinari i genital, ja que és diurètica.
Cuina
Els pèls urticants en brots joves no es notes i es poden menjar crus, però per evitar problemes millor collir les fulles més tendres i escaldar-les durant 5 minuts. Es pot consumir tota la planta, tija i flors també. Es poden assecar i utilitzar per infusió també.
Si considerem l’anàlisi ayurvèdic de les ortigues i les seves propietats són:
-astringent, amarga, freda i picant
-redueix Kapha i Pitta, pot augmentar Vata
-adepuradora de la pell i de la sang, nodreix, vasodilatadora, diurètica, astringent.
Receptes per deleitar-se i variar
- truita d’ortigues
- crestes d’ortigues amb verdures variades
- quiche d’ortigues
- ortigues saltejades amb nous i panses
- ravioli d’ortigues amb formatges
- hamburgueses de patates amb ortigues
- hamburgueses de fajol i ortigues
- caldo de patates i ortigues amb salsa de tomàtquet
- paté d’ortigues, xampinyons i ceba pochada
- Pots jugar amb ella com amb qualsevol verdura de fulla verda
Plantatge, verdor que sana
No té confusió, format per fulles allargades formant una roseta basal, d’un color verd intens i profund, amb 5 nervis en cada fulla. Podem trobar dues varietats: plantago lanceolata (el de la fotografia) o plantago major (amb fulles més amples)
Es pot trobar en aquesta zona durant tot l’any, tot i que a finals d’hivern es meravellós el seu creixement i expansió, està present en abundància a totes les vores de camins i prats no conreats.
Les fulles tendres són més saboroses i no tan fibroses. Té un sabor intens i agradable. Es poden menjar crues en amanida, saltejades o al vapor. Les flors també es mengen si no es té al·lèrgia al pol·len.
Propietats generals i medicinals
Les flors tenen molta tiamina (vit B1). En general la planta és rica en vitamines A, B, C i K, manganès, calci, ferro, sílice, fósfor, selenio, sodi, zinc, potassi i sofre.
S’ha utilitzat des de l’antiguitat com una panacea. És antiinflamatori i antimicrobià, antihemorràgic i expectorant. Cura ferides i accelera la regenera cel·lular, fer tant si anem pel bosc i ens fem ferida va bé fer-se una plasta amb la planta i posar-la a sobre. També anul·la el poder urticant de les ortigues, per això sovint el trobem a prop d’aquestes.
Planta utilitzada principalment per les vies respiratòries. Hem de tenir en compte que les seves propietats bactericides es perden amb l’escalfor, per tant si existeix infecció millor fer suc de la fulla fresca. Utilizada també en inflamacions de l’aparell digestiu, per reduir colesterol i paràsits intestinals. En úlceres i cremades també ha sigut molt utilitzat com a ungüent.
A nivell ayurvèdic el plantatge és astringent i amarg, fred i picant. Per tant pot afectar Vata i redueix Pitta i Kapha. És diurètic, redueix la febre, astringent i vulnerari (cura ferides).
A la cuina és pot utilitzar com l’ortiga i també menjar cru.
