En este momento estás viendo IOGURT. Què en pensa l’Ayurveda? Com i quan menjar-lo. Idees i receptes.

IOGURT. Què en pensa l’Ayurveda? Com i quan menjar-lo. Idees i receptes.

  • Autor de la entrada:
  • Categoría de la entrada:Ayurveda

Què és  el iogurt?

El iogurt és un làctic fermentat.

Què vol dir això?

Doncs que transformem un aliment cru, no elaborat, a un aliment fermentat. Això vol dir que han actuat en ell certs ferments (bacteris o llevats), aquests éssers comencen a consumir o pre-consumir els nutrients que estan en l’aliment. Aquests microorganismes formen part de l’aliment, que ara està viu i que fa que aquest aliment sigui més fàcil de digerir. Aquests organismes en el iogurt actuen com a probiotics, s’afegeixen a la flora (microbiota) intestinal i generen així beneficis en la digestió de l’organisme amfitrió. Aquesta microbiota és molt nombrosa i variada, en molts casos és responsable de la digestió de certs nutrients. Només es coneix el 30% d’aquesta microbiota i la seva complexitat és evident. Està clar que sense totes aquests bacteris no podem fer les digestions ni l’absorció correcta dels aliments. 

Que important és per tant consumir aliments fermentats, cuidar i nodrir la nostra microbiota!

A més a més aquests bacteris també tenen relacions amb el teixit limfoide de l’intestí així que estan relacionades amb el sistema immunitari. 

Podem trobar similituds amb l’Agni?

L’agni és un concepte crucial en la filosofia Ayurveda, és el foc digestiu i es refereix especialment a la nostra capacitat digestiva o de digerir aliments i emocions, governa totes les transformacions. És el foc biològic que governa el metabolisme del nostre cos.


Si tenim un Agni en condicions òptimes llavors tenim un sistema immune sa, ens sentim vitals i lleugers després dels àpats. És crucial en salut i malaltia. La vida, la força i l’energia depenen de l’Agni. La capacitat digestiva transforma el menjar en un fluid nutritiu. Aquest fluid nutritiu es metaboliza en cada teixit i després és assimilat. Agni està present a la regió digestiva i en cada teixit, ja que cada teixit té el seu propi Agni. Aquest és un procés subtil que nodreix també tots els òrgans sensorials i la ment. Així que tots els nostres teixits depenen del seu agni i es mantenen en bona qualitat gràcies a ell.


Evidentment aquest concepte és més complexe, més endavant ja faré un article on quedarà més clar què és l’AGNI.

Hi ha bastanta relació entre la microbiota intestinal i alguna de les moltes funcions que té l’Agni. Per tant si cuidem la nostra flora intestinal estarem millorant la nostra capacitat digestiva, el nostre Agni.

Història i descobriment

És interessant observar com des de fa milers d’anys els pobles fermenten els seus aliments en diferents cultures de formes molt semblants, tot i que aquests pobles estan molt distants entre si. 

A Turquia i Europa de l’est es feia Yoğurt per conservar la llet crua més dies. Va ser l’inmunòleg Ilya Metchnikov que feia estudis sobre la longevitat a Europa de l’Est i va observar que aquelles ètnies més longeves tenien un consum diari de làctics fermentats. Va guanyar un premi Nobel de medicina al 1908. Poc a poc el consum i la fama del iogurt s’ha anat estenent per tot el món. 

Segurament, però, el iogurt ja es consumia a la Mesopotàmia, des que els humans vam domesticar vaques i d’altres animals que produeixen llet. S’ha utilitzat en les cuines de diferents cultures com l’àrab, la india, la turca i als Balcans. 

També es creu que s’utilitzava per receptes d’estètica, per cuidar la pell per exemple, com a ungüent. 

Què és la lacto -fermentació?

La lactofermentació té a veure amb l’ordre de bacteris  lactobacillales, que s’encarreguen de metabolitzar nutrients (els sucres) de l’aliment i fer-ne una transformació, és a dir és una transformació d’un nutrient en un altre (àcid làctic). En aquesta transformació els sucres de l’aliment es transformen en àcid làctic, aquest àcid làctic ajuda a que es freni la descomposició de l’aliment, i per tant millora la seva conservació. 

Els bacteris dins d’aquest ordre i que produeixen àcid làctic són: 

  • Carnobacterium
  • Enterococcus
  • Lactobacillus
  • Lactococcus
  • Leuconostoc
  • Oenococcus
  • Pediococcus
  • Streptococcus

Els bacteris implicats en la fermentació del iogurt són els streptococcus thermophilus y el lactobacillus bulgaricus, es caracteritzen perque cada un estimula el desenvolupament de l’altra. També podrien portar altres grups com l’Streptococcus lactis, però hem de tenir en compte que hi ha centenars de lactobacillus diferents. En general  un iogurt es denomina a qualsevol aliment fermentat amb lactobacillus que contingui els bacteris vius, per això se l’anomena probiòtic. Si el iogurt està pasteuritzat després de fer-se i no cal que es conservi a la nevera ja no es considera iogurt. 

Els lactobacillus viuen al nostre intestí, a la nostra zona genital i a la nostra pell. Aquests bacteris conviuen amb nosaltres, els hem de cuidar! La nostra relació de dependència saludable amb ells és molt important, per tant hem d’incloure a la dieta aliments que afavoreixin aquesta relació, menjant productes fermentats a diari, que continguin bacteris vius. 

 

Atributs i conceptes varis del iogurt segons l’Ayurveda

En Ayurveda els aliments tenen  una sèrie de característiques concretes que el defineixen, tenen a veure en els sabors i com afecten al tracte digestiu i post-digestiu. També tenen atributs que ens parlen de com afecten aquests aliments als doshes o energies vitals. 

El iogurt té segons l’Ayurveda els atributs de : pesat i untuós. A més també ens diu que desequilibra els teixits medas i rakta (greixós i sanguini), augmenta el poder digestiu, Agni, i la força. 

En els textos clàssics com l’Asthanga Hrdaya diu que el iogurt és:

-millora digestió i la força

-equilibra Vata

-millora immunitat

-nodreix

-afrodisíac

-millora la hidratació

-augmenta la gana

Per altra banda les característiques de sabor i digestives del iogurt són diferents de si el iogurt és fresc o vell. 

Així tindríem que un iogurt fresc és més dolç i menys àcid que un iogurt vell, i per tant el iogurt vell desequilibra Kapha, però no perjudica a Vata, al contrari. A Pitta l’afecta negativament si el consumim sense condimentar i si el iogurt és molt vell, ja que l’àcid no li agrada al dosha Pitta.

La potència dels iogurts és calenta sempre, per això pot afectar a Pitta.  En resum, millor consumir iogurts frescos!

Per altra banda un iogurt de cabra pot ajudar-nos en patologies respiratòries i millora la nostra digestió, ja que és més lleuger i més fàcil de digerir, així com el d’ovella seria el més pesat i menys recomanat per un consum generalitzat.

Quan menjar-lo? Com no menjar-lo?

Els iogurts no s’han d’escalfar ni menjar quan és de nit, i és molt important condimentar-los perquè puguem aprofitar els seus beneficis sense patir els seus desequilibris.

L’Ayurveda, ja en els textos clàssics, ens parla de les combinacions incorrectes. Combinacions d’aliments que consumides de forma recurrent porten a desequilibris, creant AMA (toxines) en el nostre organisme. AMA actua com a menjar pels paràsits, animant-los a entrar en l’organisme, debilitat el sistema inmune. 

Parlant del iogurt, cito les combinacions incorrectes que es troben en aquests texots com l’Asthanga Hrdaya. No podem combinar en el mateix plat el iogurt amb:

  •  llet, formatge, fruita, begudes calents, carn, peix, ous, solanàcies, mongeta

Qualsevol combinació inadequada del iogurt, segons l’Ayurveda crea AMA, sobretot si s’ingereix de forma recurrent, però també creem desequilibris o AMA si mengem el iogurt de forma inadequada, ja que debilitem Agni, i augmentem la pesades al cos.

 

És molt interessant observar com els avenços en nutrició avui en dia conclouen que el ferro no s’assimila bé combinat amb Calci, i per tant aquest és un inhibidor del Ferro. Això implica que tal i com diu l’Ayurveda, millor no consumir làctics amb llegums, carn, peix, ous, perquè no n’assimmilariem bé el ferro.

 

Per altra banda combinar-lo amb fruites en general tampoc sería adient, així que els típics esmorzars de iogurt amb fruita no serien adequats!

La fructosa es digereix principalment intestí prim i al fetge, per tant és important menjar les fruites amb aliments que no destorbin la digestió correcta de la fructosa que és un sucre complex, però d’això ja en parlarem a un proper article.

 

Com bé sabem les investigacions en nutrició són lentes i a vegades contradictories i només amb el temps van agafant forma. entenent que segurament encara no s’han trobat totes le vitamines i nutrients que són necessaris per desenvolupar les nostres funcions orgàniques, hem de donar temps a les investigacions perquè vagin demostrant allò que l’Ayurveda fa temps que coneix, les incompatibilitats. Temps al temps.

Com menjar-lo doncs?

Després de totes les explicacions ens queda la més important: i com em menjo el iogurt doncs?

Tenint en compte que hauria de ser fresc, millor fet a casa amb microorganismes vius. S’hauria de treure de la nevera una horeta abans,per no consumir-lo tant fred. Després podem condimentar-lo amb diferents espècies depenent si fa fred o no.

Per exemple a l’hivern li podem afegir gingebre en pols i canyella, i si ens agrada també un pessic de cardamom en pols. Perquè no sigui tan untuós i disminuir la pesadesa del iogurt, el podem diluir amb aigua, i fer-ne un batut. Així el transformem amb un “lassi”, una beguda probiotica que ens ajuda a la digestió. El podem menjar de postre o abans de dinar, o per esmorzar amb cereals (orgànics i sense sucres clar!). També el podem berenar amb un parell de nous, unes panses o un pastís casolà, o qualsevol altre cereal o llavors ben cuinat i de bona qualitat.

SI és estiu el podem condimentar amb comí, coriandre o fonoll, el que prefereixis, però el comí li dóna un toc molt fresc! Sempre en pols. També el pots combinar amb cereals o llavors (controlant quantitats) i fer-lo líquid barrejant-lo amb aigua. Pots beure’l amb el menjars per afavorir digestió, és molt fresc i a l’estiu senta molt bé!

Si li afegim aigua millorem la seva digestibilitat i perd capacitat per produir mucositats. Així que en general és millor. Sobretot és important condimentar-lo adequadament, per potenciar les seves virtuts.

També pots fer salses, però el seu ús és més complexe perquè has de fer bones combinacions, per exemple amb verdures o cereals. Més endavant et proposo fer un tzatziki, una recepta grega amb iogurt molt famosa. 

Receptes i video sobre com fer un lassi

Recepta lassi

Ingredients

-mig iogurt

-aigua filtrada

-espècies segons estació o constitució (indicades abans)

Barrejar tot bé fins que tingui una textura homogènia i a gaudir!

Recepta tzatziki (recepta d’estiu, refrescant i digestiva)

Ingredients

-1 iogurt

-un pessic de comí

-un  pessic de sal

-1 raig d’oli

-menta fresca tallada a trossets

-⅓ de cogombre tallat ben petit prèviament deshidratat

-pell de llimona rallada

Salsa per acompanyar amb amanides, pals de pastanaga, pans de cereals

Com fem el lassi?: video

Fer iogurt a casa

Per fer els iogurts a casa necessites 2 ingredients i un recipient per fer els iogurts.

Els dos ingredients són la llet fresca i els probiòtics. En relació a la llet el millor és utilitzar llet fresca pasteuritzada o llet fresca de vaca si saps com bullir-la correctament per evitar complicacions. 

És important que la llet sigui ecològica o de vaques de pastura, ja que la llet bioacumula les toxines dels pinsos i de medicaments, per tant quantes menys millor!

Respecte als probiotics tens dues opcions, o comprar un  iogurt o comprar probiòtics. Si compres un iogurt has de confirmar que els ingredients siguin només llet i probiotics, hauria de ser ecològic i sense additius evidentment. I has de saber que fent iogurts amb un iogurt comercial en principi no podràs utilitzar els teus iogurts per poder seguir fent més iogurts gaires vegades, encara que compris el iogurt més car! Això és degut a que realment porten poca càrrega microbiotica, i que ens els processos d’inoculació de la llet amb bacteris per fer aquests iogurts comercials no corresponen als temps o mètodes tradicionals i provoca que després de dues o tres vegades d’utilitzar aquests iogurts les dues bacteries principals en la fermentació del iogurt no s’activen simultaneament i això comporta problemes en l’acides i el quallat . 

El millor és comprar ferments liofilitzats mirant que tinguin totes les cepes. Has de tenir en  compte que hiha ferments mesófils (fermenten entre 20ºC i 30ºC, a temperatura ambient) i ferments termòfils (fermenten entre 35ºC i 45ºC), per aquests últims necessites iogurtera o controlar més la temperatura. Si compres una bona marca de ferments els primers iogurts triguen varis dies, perquè els bacteris s’han d’activar i necessiten el seu temps, respecta’l. Però un cop tinguis fets els primers iogurts (el temps depèn de les indicacions de cada fabricant) els podràs utilitzar per fer les següents tandes de iogurts, que és com es feia tradicionalment clar! I no hauràs de comprar més iogurts!

El recipient per fer-los més cómode és una iogurtera, val la pena, i és molt pràctica. Emplenes els pots de iogurt amb la llet fresca i una cullerada de iogurt o ferment liofilitzat diluit en llet prèviament (la quantitat que t’indiqui el fabricant) i deixes fent-se els iogurts unes 24h. La primera vegades amb probiòtic liofilitzat és més lent, ja ho he comentat abans.

Per altra banda també els pots fer amb un termo o amb una olla, però són una mica més complexes per què has de controlar la temperatura amb un termòmetre de cuina i procurar sobretot que no baixi ràpidament la temperatura. En els dos casos has de procurar que la temperatura sigui d’uns 44ºC al principi i que no passi de 48ºC (per fements termòfils, per mesòfils no cal). En el cas d’utlitzar un termo hi posem la llet i els ferments a dins i el tapem amb una manta i el posem en un lloc calent de la casa per evitar que disminueixi la temperatura rapid almenys en les primeres 10h. Obrim al cap de 12h i posem el iogurt a la nevera.

Amb la olla a pressió bullim aigua a la olla, comprovem la temperatura de la olla, que sigui d’uns 44ºC i hi posem els pots de iogurt (sense tapa) amb la barreja feta, després tapem la olla amb tapa i amb una manta i ho deixem durant 12 h en un lloc calent de la casa. Al finalitzar posem els iogurts a la nevera. 

Llet crua o pasteuritzada?

Aquest és un món diferent de fa 100 anys, i ara sembla que tots els aliments que trobem estan processats per evitar contaminacions, com és el cas de la llet o del refinat dels cereals. L’origen d’aquestes modificacions és minvar l’aparició de patologies associades al consum de làctics crus. Per això avui en dia tenim tres possibilitats:

  • bullir la llet crua a casa, amb el risc que potser no controlem bé el procés o que la bullim massa i que sigui “pitjor el remei que la malaltia”, és a dir, que vulguem una llet amb més nutrients i per contra amb el procés que fem en perdem més encara
  • podem comprar llet Pasteuritzada fresca, no perd tota la càrrega microbiana i conserva encara molts nutrients
  • llet uperitzada , amb poca càrrega microbiana, però que es conserva molt més

ayurvedacosmos

Formada en medicina Ayurveda, ensomni dirigit i interpretació de somnis.