Què és la fruita?
La definició de fruita és més una convenció social que una descripció científica. Podem entendre la fruita com la polpa que envolta les llavors (no sempre) d’algunes plantes, la part comestible del fruit. Llavors el tomàquet i el carbassó són fruites ens podem preguntar? Doncs segons aquesta definició podríem dir que si, tot i que sembla que preval el criteri culinari en que el tomàquet i el carbassó es consideren verdures, així que no entrarem en definicions perquè ens farem un embolic!
Les fruites s’han consumit des del paleolític, tot i que les fruites consumides abans no tenien res a veure amb les d’avui en dia, les hem manipulat (cultivant-les em refereixo) i les hem adaptat, podríem dir domesticat, per fer-les al nostre gust, més dolces i sucoses.
Abans de poder comentar i explicar les apreciacions que fa l’Ayurveda de la fruita, hem d’entendre diferents conceptes.
Quins nutrients conté? Com digerim la fruita?
La fruita conté principalment aigua, també conté carbohidrats/glúcids (fructosa, sacarosa, glucosa), vitamines, sals minerals i fibra. Aquests són els components principals de les fruites, evidentment cadascuna té el seu aroma i sabor, i això determinarà també moltes de les seves característiques i com afectarà les diferents constitucions ayurvèdiques.
Una evidència en estudis científics sobre nutrició diu que l’excés de fructosa (sucres en general) està relacionat en una acumulació en el nostre organisme en forma de greixos.
Es diu també que un consum moderat es digereix en l’intestí prim, però un excés es digereix en el fetge, fent-lo treballar en excés. L’excés de sucres, incloses dietes en un elevat consum en fruites poden estressar el fetge i generar patologies de fetge greixós no alcohòlic.
Quines fruites trobem segons les seves característiques?
Podem trobar fruites:
- dolces i sucoses (pesades)
- àcides
- verdes o immadures
- astringents (amb atribut sec)
Conceptes bàsics per compendre l'alimentació Ayurveda
Per entendre bé les diferents classificacions parlaré de forma breu sobre els sabors i els atributs (gunes), conceptes molt importants dins la cosmovisió Ayurveda.
L’important no és el que menges sinó el que digereixes, diuen alguns mestres. Pel que la qualitat de l’agni és tan important en ayurveda. Agni és el foc o capacitat digestiva a diferents nivells.
Mantenir en equilibri els doshes (o energies) Vata, Pitta i Kapha és molt important, ja que els processos metabòlics i l’entorn contínuament els produeixen i desequilibren per això és tan important observar el nostre cos i saber quin dosha està augmentant. Un dels principals factors que produeix doshas són els Sis Sabors que consumim. Aquests 6 sabors es deriven igual que els doshas dels elements, no sols afecten la nostra llengua sinó que tenen profunds efectes en tot el nostre organisme.
Dels 6 sabors, n’hi ha 4 que predominen en les fruites:
- Dolç: compost principalment per terra i aigua, augmenta kapha, disminueix Vata i Pitta, és fred, pesat i untuós. Ens nodreix
- Àcid: compost principalment per terra i foc, augmenta kapha i pitta, és calent, pesat i untuós, millora digestió i l’apetit
- Amarg: aire i espai, augmenta vata, seca, neta
- Astringent: aire i terra, augmenta vata, lleuger i sec
Hi ha dos sabors que no trobem tant a les fruites:
- Salat: aigua i foc, augmenta kapha i pitta, millora digestió, neteja l’organisme
- Picant: foc i aire, augmenta pitta i vata, calent, lleuger, sec. Elimina kapha i altres toxines del cos, millora digestió
Per a saber que aliments afecten els diferents doshas cal tenir en compte tres coses:
1-. Rasa: l’efecte de l’aliment abans de la digestió, sabor en llengua
2-. Virya: energia de l’aliment durant la digestió, «va fregir» si requereix més energia per a digerir-se, o «calenta» si augmenta la nostra energia en digerir-se.
3-. Vipaka: l’efecte postdigestiu de l’aliment, com ens afecta l’aliment una vegada digerit i els seus nutrients són assimilats.
Cada aliment té la seva rasa, vyria, vipaka, i els seus atributs, i coneixent-los, podem classificar-los segons produeixen o redueixen un dosha concret.
Que ens diu l’Ayurveda en general sobre les fruites i les diferents constitucions?
Si no coneixes la teva constitució, no pateixis, aviat faré un article i un petit curs al respecte. De totes maneres pots basar-te també en les estacions.
- Les fruites per Pitta són les més indicades per l’estiu i èpoques de calor
- Les fruites per Kapha les més indicades per l’hivern i primavera, i climes humits
- Les fruites per Vata les més indicades per la tardor i climes secs
La majoria de fruites són bones per la gent Vata, excepte aquelles fruites astringents com els fruits vermells o les fruites verdes, o aquelles que són amb atribut «sec» com la poma. En general les fruites verdes o immadures són més astringents, com la pera verda o el plàtan verd. En canvi al forn la poma per un Vata és perfecte. Les fruites dolces són les que millor senten als Vata i els sucs de fruites. En canvi les fruites seques no li senten tan bé, i millor si les deixen en remull tota la nit per tornar-los la untuositat.
Les fruites sucoses com el préssec, caqui, albercoc, plàtans madurs, cireres, dàtils, figues, raïm, mango, taronges dolces, alvocat, prunes per exemple li van molt bé.
Al Pitta li van bé les fruites dolces com a la gent Vata, i que no siguin àcides, però astringents sí que pot. Una mica d’àcid amb llimones li va bé, però l’excés no. Les fruites seques com les figues o dàtils secs no el desequilibren. Un Pitta pot menjar vàries peces de fruita al dia, i sempre és millor no barrejar fruites amb sabors molt diferents, millor dit amb atributs molt diferents, com la taronja i el plàtan.
Les fruites dolces i astringents com la poma dolça, el préssec, l’alvocat, les cireres dolces, el coco, les figues, el raïm, taronja dolça, magranes, maduixa dolça i plàtan verd.
Per últim les constitucions Kapha han d’evitar les fruites dolces, sucoses i àcides. Li senten bé i l’equilibren les fruites més astringents i seques com la poma, la pera verda, els albercocs, fruits vermells, taronja verda, mandarines, plàtan verd i magranes. Com que li cau bé l’atribut sec, les fruites seques també li convenen (dos o tres), tot i que en general no li cal menjar gaires peces de fruita al dia, amb 1 o 2 ja estaria perfecte.
Com menjar-les, quan menjar-les i amb què menjar-les.
En general als Vata i Pitta són als que millor els va la fruita, sobretot a l’estiu i tardor. És important comprendre que com que la majoria de fruites tenen vyria fred, tenen tendència a refredar l’organisme, perquè necessiten una aportació energètica per digerir-les. Per això van molt bé en climes tropicals o a l’estiu. Ens ajuden a alliberar calor, hidratant-nos i refrescant-nos.
La natura proporciona el que necessitem a cada temporada, només hem de saber triar entre el que ens proporciona segons la nostra capacitat digestiva i constitució.
Els cítrics a l’hivern ens regalen les vitamines que ens van bé per fer front a les patologies respiratòries més comuns en aquesta època.
A l’estiu hi ha més varietat de fruites, per ajudar-nos a refredar l’organisme. En general la fruita augmenta kapha dosha, per tant millor a l’estiu incrementar el seu consum i a l’hivern disminuir-lo, sobretot als vespres.
El meló és una fruita que segons l’Ayurveda és hidrofílica, i per tant el seu consum regular pot portar-nos desequilibris del dosha Kapha, com també passarà amb la síndria.
Per altra banda un augment de Kapha dosha donat per un consum excessiu de fruites pot provocar desequilibris en diferents teixits, mamsa (múscul) i meda (adipós) especialment, així com afectar Agni (capacitat digestiva).
A l’hora de combinar-los també ens diu l’Ayurveda que les combinacions més adequades són aquelles que inclouen fruites amb les mateixes característiques o sabors (rasa, vyria, vipaka). És una incompatibilitat barrejar llet amb fruites àcides, o iogurt amb fruites.
Podríem barrejar poma amb pera, però no seria bo taronja i plàtan per exemple. Aquestes combinacions pobres, segons l’Ayurveda, generen una acció obstructiva, que amb un consum regular debilita el procés digestiu i pot provocar «ama» (toxines) o desequilibris dels doshes.
Millor deixar una mitja hora entre els dos aliments, que per separat són nutritius però combinats no.
L’ordre en els àpats és molt important també, no m’estendre gaire, ja que no és l’article per parlar del tema, només comentar que el sabor predominant a l’inici d’un àpat ha de ser el dolç, al final de l’àpat s’hauria de menjar el sabor amarg i picant, i àcid i salat a la meitat de l’àpat. Aquest fet constata com l’Ayurveda no recomana ingerir la fruita com a postre de forma regular i menys si no és astringent, una poma, unes nous, o taronja verda o pera verda sí que podria permetre’s, però no un plàtan per exemple.
En general recomana prendre la fruita sola entre àpats, tot i que si no és molt dolça ni untuosa sí que es pot barrejar amb cereals.
Quines fruites hauriem de consumir?
Abans les persones no tenien un accés a les fruites com avui en dia, el consum dels aliments, en general, era local fins no fa gaire. Per tant, m’he centrat en fruites autòctones d’Europa principalment, entenent que la terra ens dona el que necessitem allà on som.
Avui en dia els supermercats estan plens de fruites tropicals, fruites llunyanes de climes molt diferents del nostre en la majoria de casos. Això és degut al fet que en climes temperats les fuites són com les nostres, però les més nutritives i amb més propietats acostumen a ser les fruites de climes tropicals, per aportar sals minerals, vitamines i aigua en climes on hi ha molta transpiració i les persones necessiten hidratar-se molt sovint.
Segons el criteri de l’Ayurveda la terra et dona l’aliment que necessites allà on vius, per tant no cal consumir productes de la sabana, ni de selves tropicals ni de muntanyes perdudes, les fruites del mediterrani ja ens aporten tot el que el nostre organisme ens demanda.
Receptes amb fruites
En general les macedònies que podem fer són limitades segons l’Ayurveda pels sabors de les fruites. També podem fer sucs amb especiés i esmorzars amb fruites.
Us comento dues receptes senzilles i molt saludables.
Porridge de civada amb poma
- flocs de civada deixats 1 dia en fermentació en un medi àcid (amb unes gotes de vinagre no pasteuritzat de poma per exemple o bé amb dues cullerades de kéfir d’aigua i aigua)
- poma dolça tallada a daus (també podem fer-ho amb pera)
- 2 nous a trossos
- 1 pessic de canyella
- 1 pessic de gingebre en pols
- 1 cullerada de mel
- un grapat de panses
Cuinar la civada fermentada de 10 a 15 minuts a foc lent. Un cop cuinada posar-la en un bol amb els trossos de poma, les nous, les panses, la canyella i el jengibre. Quan estigui encara calenta però no massa afegir la mel (no és bo escalfar-la).
Recepta per tot l’any, especialment bona per la gent Vata i Pitta, o els Kapha a l’estiu.
Batut de prèssec, pera i menta
Cal pelar un parell de préssecs, dues peres i tallar-los a trossets petits. Barrejar les fruites amb llet d’ametlles i unes fulles de menta. Podem afegir un pessic de comí a la barreja. Batre tot junt i beure.
Aquesta és una recepta d’estiu molt refrescant i nutritiva.
